Arrenca la 25a edició del Rototom Sunsplash

ago 17th, 2018 | By | Category: Prncpl, Prtd

Doncs ja hi tornem a ser, un any més s’obren les portes de la ciutat del reggae i ja en van 25. 25 anys en que el festival ha canviat totalment, de fet ha canviat de pais i tot. d’aquell festival petit que començava a caminar a Italia ja no en queda res – sí, bona part dels seus organitzadors i de l’esperit amb el que va nèixer continuen intactes- , el Rototom Sunsplash s’ha convertit 25 anys després en un macrofestival, en una espècie de parc temàtic que acull a gent d’arreu del món, per davant sis dies de reggae, reggae i més reggae.

No em malinterpreteu, que sigui un macrofestival no és una cosa dolenta o no té perquè ser-ho si ho gestiones amb la capacitat de gestió de la organtzació, i si en algun moment sembla que els valors que transmet aquesta música poden quedar diluïts només hem de veure la programació del Foro Social – referència de tots els espais de xerrades en altres festivals de casa -, la iniciativa per recolzar Pro Activa Open Arms através dels gots reutilitzables o moltes i moltes iniciatives que es porten a terme a la provincia de Castelló.

El primer dia de festival és dia de retrobaments, de veure a aquella gent que veus un cop a l’any, de caminar pel recinte i avançar a pas de tortuga perquè no pares de saludar i posar-te al dia amb aquesta petita familia que retrobes un cop l’any, perquè sí, si una altra cosa té aquest festival és que al final tothom té la seva petita familia entre les seves portes.Sis, set dies de compartir donen per molt i acaben creant llaços dificils de desfer.

En fí, que retornem a la ciutat de la música, del ball i de la lluita, de l’amor i els somriures. 25 anys després el Rototom Sunsplash segueix brillant amb més força que mai.

L’encarregat d’obrir el festival és Julian Marley acompanyat dels Uprising, el cognom Marley no tira el suficient com per aglutinar a gaire  gent, Julian tira d’un concert amb temes propis però farcit de covers del seu pare, arrencant amb Natural Mistyc i passant per diferents clàssics i no tant clàssics va fer sonar One Love o Exodus recordant la veu del seu pare.

A Julian Marley el va seguir Cocoa Tea, un altre clàssic que trepitja el Main Stage, i aprofitant la tirada Marley arrencava amb Rastaman Chant per deixar-nos una pila de clàssics del seu repertori i també altres covers de Marley, especial menció l’aparició d’Ines Pardo al seu costat per cantar el tema Fire; un bon aperitiu del que veuriem en res a l’escenari petit del festival. Al costat del jamaicà també hi sortiria Koffee, moment que no podem explicar-vos perquè com us deiem teniem cita al Lion Stage.

A mig concert de Cocoa tea marxem, i ho fem per un bon motiu, no tots els dies tens la oportunitat de veure la Lone Ark Riddim Force de Roberto Sánchez acompanyada per Benjammin, Ines Pardo i Shanti Yalah, tots tres cantants presentant els seus últims treballs produïts pel de Santander. La Lone Ark porta molts mesos rodant al costat d’Ines Pardo i s’entenen a la perfecció, sonen de mil meravelles i és l’acompanyament perfecte als tres musics que aniran sortint al damunt del Lion. El primer en sortir és Shanti Yalah que fa un repas als seus nous temes i va escalfant l’ambient. La següent en pujar a l’escenari es Ines Pardo, no ens cansarem mai de recomanar que escolteu molt la seva música, el seu nou àlbum és una delicia on hi podem escoltar-la en tota la seva plenitud, la de Santander puja a l’escenari disposada a fer ballar al públic que coreja tots els seus temes, Ines arrencaba el concert amb el primer tema que va grabar, queda lluny aquell 2007 en què Roberto Sánchez editaba el segon àlbum de Lone Ark, Oil & Water és un trebal imperdible del roots, en ell Ines Pardo s’estrenava en la formació amb un tema deliciós com és Everyday Task que ahir li servia per reivindicar la figura de Sánchez com el seu mentor i arrencar un concert en el que va repassar tots els seus temes. Concert imperdible, d’aquels que et reconcilien amb el reggae si en algun moment t’hi has desencantat. Després d’Ines Pardo va arribar el moment de Benjammin, o el millor artista de reggae de tot l’estat com el va presentar Sánchez, espectacular com sempre, seguim sense entendre com Benjammin no està cada cap de setmana oferint algun concert o en algun soundsystem fent de les seves. La seva veu envolta tot i captura al públic al moment, a partir d’aquí només ball i bona música, Benjammin també acaba d’editar nou treball al costat de Roberto Sánchez, una altre referència imperdible de Lone Ark Studio que heu de remenar i escoltar tantes vegades com sigui. si no és el millor cantant de l’estat poc li falta.

Deixem el Lion Stage per tornar a l’esplanada gran de Benicàssim i veure el primer dels concerts infilrats del festival. El Rototom prometia concert arrglat de Ben Harper en clau de reggae, la veritat és que ja no ho esperàvem (massa vegades ens han dit que un artista infiltrat faria un concert especial pel festival i acaba tocant el seu propi estil), i com no podia ser Ben Harper no va tocar en clau de reggae, de fet ni ho va intentar, però el que està clar és que és un músic com pocs, concert fascinant de Harper que va deixar-ho tot a damunt de l’escenari per anar de tema en tema i de guitarra a guitarra ( clàssica, elèctrica o Slide lap), Harper és un talent espectacular i dirigeix als Innocent Criminals de manera milimètrica, Opression, Excue me Mr i tants d’altres temes van anar sonant per fer les delicies del públic que en cap moment va acabar d’omplir el Main com en altres ocassions.

Acaben els concerts al Main Stage, però com sempre la festa tot just acaba de començar, ens passem a ballar amb el reggae dels valencians Auxili que vénen a presentar Tresors, un àlbum que tampoc no us podeu deixar perdre, el púbic omple l’espai del Lion Stage que es queda petit per escoltar els temes dels valencians, un públic que en general els coneix, però que de ben segur va fer que algú descobris un altre gran grup valencià.

Ara sí mentre la Dub i la Dancehall competeixen per atraure al públic amb els seus scoops nosaltres pleguem, avui ens toca una altra nit imperdible, estem celebrant els 25 anys i cada nit té un cartell espectacular, avui esperem a Groundation, Sly & Robbie amb Yelowman, Johnny Osbourne i Bitty Mclean per acabar amb Jimmy Cliff, quasi res. Al Lion esperem poder ballar amb Alpheus que ve a estrenar nou treball també. demà us ho explico.

Did you like this? Share it:
Tags: , , , , , , , ,

Comments are closed.