6è dia al Sunsplash, Green Valley s’infiltra entre els italians

ago 22nd, 2018 | By | Category: Concerts, Noticies, Prncpl, Prtd

Acaba ja la penúltima nit a Benicàssim, la recta final sempre passa més ràpid del que penses, sense donar-te compte ja estas a l’últim dia i quasibé acomiadan-te de tothom. La última nit al Main Stage ha estat fluixa en termes generals, una nit italiana amb Green Valley i Fat Freddy’s Drop d’infiltrats i amb el públic repartit per tots els escenaris del festival, amb la Dub Academy i el Lion Stage com a grans protagonistes.

Green Valley saltaven a l’escenari amb la difícil feina d’aplegar al gran públic a l’esplanada del Main, però els de Barcelona compten amb una pila d’incondicionals que es van acostar per escoltar-los, la yard del Main en cap moment de la nit es va arribar a omplir, però Green Valley va aplegar una pila de gent per cantar i corejar els seus temes, bon concert d’un grup que esta tant rodat que sona a la perfecció, temes com Suspiros, La santa Planta o Alma Libre sonen molt bé i la veu inconfundible d’Ander més les lletres precisses dels temes segueixen tenint aquell toc distintiu que ha fet que el públic sigui incondicional, tots els temes corejats i ballats sense parar pels assistents. Especial menció a les colaboracions que va portar el grup, donant veu a tres veuotes femenines i reivindicant així en veu alta el que fa dies que ens preguntem, ón estan les dones en el cartell del Rototom? Bon concert de Green Valley que posa el contrapunt a la nit més italiana d’enguany.

No podia celebrar-se els 25 anys de Rototom sense retre homenatge a la música reggae italiana, el Sunsplash va nèixer i crèixer a Italia i per circumstàncies va anar a parar a Espanya. Així ahir a la nit hi havia aquest homenatge a la historia del reggae italià. backing band de luxe per rebre a tots els cantants que van passar per damunt l’escenari, Train to Roots posava els riddims arrencant amb Hot Situation i veient passar després a membres d’Africca Unite, Raiz, Juliano Palma, Nina Zilli, Brusco o Michela Grena i anaven desgranant clàssics del reggae o temes propis, concert molt interessant per a un públic majoritariament italià que tenia a tots els referents al damunt del Main Stage.

Com us deiem ahir va ser una nit on el públic es va repartir per tots els escenaris des de primera hora, nosaltres mentre els Italian All-Star feien de les seves al Main vam anar de visita a la Dub Academy on Chalart58 estava repassant les produccions de la Panchita amb una Dub Academy ja molt plena a aquella hora, sessió molt interessant de la mà de Chalart58.

Al Lion Stage a la mateixa hora hi teniem un altre concert molt interessant, un trio – piano, veu/trombó i bateria – estava oferint un molt bon concert a cavall entre el rocksteady i el rythm & Blues, The Uppertones porten una pila de temps presentant el seu últim àlbum que realment sona molt bé, i tot i que ahir anaven amb el baix gravat la poca gent que s’hi va acostar va gaudir del talent i la classe  dels Italians, que no van parar de fer ballar al públic, concert molt bò que es va veure eclipsat pels espectacles que us comentàvem i que mereixia haver comptat amb més públic.

L’espai que també és una festa imparable i del que sovint us parlem poc és l’African Village, alla cada vespre hi trobem algun concert amb l’ànima africana fluint per tot l’espai, dances, ritmes i bogeria s’apleguen de la mà per fer una gran festa, i si teniu ganes de ballar sense parar és l’espai idoni per trobar dj’s de música africana que no us deixaran descansar.

La nit al Main Stage continua amb uns altres italians de primera línea, Mellow Mood pujen al damunt de l’escenari amb el púbic italià expectant, la yard s’omple una miqueta més del que estava però continua estan a mitjes, els bessons italians executen un concert correcte, res de l’altre món i amb menys força del que ens tenien acostumats, segueixen tirant de temes clàssics del grup mesclant-los amb les últimes referencies; però tot i així temes com Dance inna Babylon, inna Jamaica o another day sonen fluixos, el grup segueix sonant com abans i les veus dels bessons no han canviat, però la sensació amb la que ens quedem és que han perdut força.

La nit al Main acaba amb un grup que val la pena descobrir si no ho heu fet encara, Fat Freddy’s Drop és un grup diferent, que fa que encara s’hi acosti una mica més de gent, al damunt de l’escenari els de Nova Zelanda són una festa i musicalment desprenen talent per tot arreu. Del Dub al Jazz amb alguna descàrrega més electrica Fat Freddy’s Drop caminen ferm fins al final de la nit a l’escenari gran, potser un concert massa relaxant per aquestes hores de la nit, però res a dir en contra del grup que roda i sona de meravella.

La nit no s’acaba, com us deiem la penúltima nit del Rototom ofereix qualitat en tots els seus escenaris, si ahir podiem veure a Alborosie al Main avui el tenim a la Dub Academy al costat de King Jammy i després tot un espectacle amb el show Mellow Vibes. A la Dancehall hi tenim a Northern Lights i Herbalize it i al Lion ens hi podriem quedar tota la nit escoltant Samory I i a Paula Bu i Emma Youth al costat de la Same song Band.

Did you like this? Share it:
Tags: , , , ,

Comments are closed.