7a nit al Rototom: El Main Stage es queda petit per rebre a Chronixx

ago 19th, 2017 | By | Category: Concerts, Prncpl, Prtd

Comença l’últim cap de setmana del Rototom Sunsplash, i la penúltima nit ho fa amb un cartell de luxe, un cartell que fa que l’esplanada del Main Stage es quedi petita, molt petita. Tot el que us deiem el primer cap de setmana que hi havia poca gent, que als concerts no hi estava anant gaire gent, no té cap sentit després d’aquesta nit de divendres. La única pega que podem posar és que en un festival del nivell del Rototom no es pot permetre tants problemes amb el sò com hem vist aquest any. Cada nit un o altre artista s’ha queixat que no sonava bé pels monitors o des del públic no es podia gaudir del tot del so que esperàvem. Ahir a la nit no va ser menys, amb un Chronixx que es queixava al principi del concert i sobretot amb un Alpha Blondy que acabava el concert abans d’hora cansat de tots els problemes amb els monitors i amb el so en general.

Musicalment la nit començava amb els African Head Charge, el projecte de dub psicodèlic amb base a Londres arrencava amb la puntualitat que ens tenen acostumats aquí al Sunsplash, no hi havia gaire públic per rebre’ls, de fet va ser el concert amb menys públic de la nit de llarg, potser perquè la gent aprofitava per sopar abans de la traca de la nit o potser per l’aposta que, tot i els ritmes que ens van acostar era desconeguda per molts. Sigui com sigui els African Head Charge van ser el primer plat i la avantsala del que estava per venir amb el dub i el reggae d’Iseo and Dodosound.

Els d’Iruña porten molts mesos de gira, i tenen l’escenari dominat com pocs, amb un directe demolidor van fer que la Dub Academy es traslladés al Main Stage. Moltíssima gent per escoltar els vents dels Mousehunters i l’espectacular veu d’Iseo. Potser la campanya de marketing del grup ha aconseguit que la majoria de seguidors de l’escena espanyola els conegui i part de la europea també. Però ahir a la nit vam haver d’explicar a molta gent de fora qui eren aquella gent que sonava tant bé. Molta gent sorpressa, i no és d’estranyar, del tròs de grup que estava al damunt del Main Stage. Personalment estic enganxat a la música dels bascs, i la manera en que l’executen al damunt de l’escenari em sembla simplement genial, no hi ha cap peça que desentoni i Iseo gaudeix al damunt de l’escenari jugant amb el públic, i reivindicant la dona en el reggae, amb aquest eslogan que des del festival s’està potenciant, Women Do Reggae.

Chronixx salta a l’escenari disposat a donar un concert per recordar, al principi com us deiem té algun problema amb el sò que sembla que s’acaba solucionant. El jamaicà ho ha petat amb el Chronology el seu àlbum debut i ara per ara màxim exponent del reggae revival. Acompanyat per la Zinc Fence band ofereix un concert correcte, les milers de persones que s’agrupen i deixen petita la yard del main Stage gaudeixen i corejen tots els temes. Veiem un Chronixx molt apagat al damunt de l’escenari, no sabem si pels problemes amb el sò o perquè, però el fet és que el jamaicà no acaba d’interactuar amb el públic. Si bé cap al final sembla que s’anima esperàvem alguna cosa més del que ha estat amb diferència el concert més llarg del que portem de festival.

I arribem a un altre dels grans noms de l’escena reggae africana, possiblement el més reconegut arreu del món, Alpha Blondy com sempre acompanyat de la Solar System, salta a l’escenari amb la ja clàssica invocació del Jah Houphopuët boigny nous parle i el Jerusalem per obrir el concert amb els anims ben alts, l’Ivorià no necessita cap presentació i el públic està decidit a gaudir del que hauria de ser un dels grans concerts del festival, però problemes amb el so des del principi va fent que Alpha Blondy no es senti còmode al damunt de l’escenari, els vents no acaben de sonar bé ni pels monitors ni pels altaveus, i Blondy es queixa del so. Tot i així tenim temps de sobres per ballar i cantar molts dels seus temes que només amb l’energia que es desprèn ja es contagia, Alpha Blondy reivindica la unió dels pobles, amb Barcelona a la ment i tants d’altres llocs que estan rebent els cops del radicalisme religiós reivindica que cap religió ni cap llibre sagrat parlar de la mort en nom de déu, els tres llibres referents de les religions més importants del món parlen d’amor i no d’odi i assassinats en nom de déu. El públic aplaudeix unànimament a l’ivorià i segueix corejant tots els temes, quan de cop el concert s’acaba, encara no era el moment de fer-ho, però la Solar System i Alpha Blondy s’han cansat de no poder tocar  i mostrar la seva música amb una mica de cara i ulls i decideixen acabar, amb un públic un tant decebut a sensació general és que Alpha Blondy realment no en té la culpa dels problemes i reclamen que si us plau es solucionin ja aquest problemes que per desgràcia aquest any han estat recurrents.

En fi, sigui com sigui els concerts al Main es tornen a acabar, però per sort tenim altres llocs on anar a ballar, Million Stylez salta al Lion amb el fade away i la yard s’omple al moment, Sr. Wilson hi passarà després per fer embogir a la massive que omple l’escenari petit del festival, i per si fós poc els encarregats de tancar el Lion avui són els Koers que acosten al gran públic els seus ritmes sense deixar-se portar pel cansament de tocar a les 05:30 de la matinada.

Did you like this? Share it:
Tags: , , , ,

Comments are closed.