Nowa Reggae ’15, i que en vinguin 10 més!

ago 17th, 2015 | By | Category: Concerts, Prncpl, Prtd

Divendres 17 de juliol, un any més les portes del Molí de Mar s’obren per acollir el Nowa Reggae i deixar resonar els sons jamaicans per tota la Platja del Far, i ja en van deu, i una vegada més el cartell promet molt, no en va, a força de treballar i treballar, el Nowa ha aconseguit ser el festival de música reggae de referència a casa nostra i s’ha fet un lloc en el panorama de la península.

En fí que un cop més enfilem les escales del Molí de Mar per passar una nit amb un gran ambient i com no amb una gran selecció de ritmes per part dels sounds. És divendres i això vol dir que és la nit dels soundsystem que ens estaran fent ballar fins a la matinada. Els encarregats d’obrir foc són els Urtica Sound, un dels motors que manté viu el Nowa, quan encara no hi havia gaire públic que tot just començava a desfilar per les taquilles. El primer contratemps de la nit arribava quan es coneixia que els Chronic Sound no podrien assistir al festival. Tot i així la música no va deixar de sonar a l’escenari petit del Nowa, el relleu el van agafar un duo improvitzat i que va fer ballar de valent alhora que vam gaudir d’una selecció de luxe, per una banda teniem al Figue de BlackUp Sound, que va ajuntar els seus dubplates amb els d’un altre sound clàssic de casa nostra, l’Hug de One Blood també estava al Nowa, els dos selectors es van fer una sessió a base de dubplates d’un i de l’altre omplint i fent oblidar el buit que deixaven els Chronic Sound.

La nit de divendres l’havien de completar Lasai i Raphael que venien a presentar els seus nous treballs respectivament. Primer va ser el torn del de Toledo que acaba de treure el seu primer llarga durada, Rebel. Lasai pujaba a l’escenari amb en Najib dels Urtica Sound, tots dos havien tingut poc temps per acoplar-se musicalment però entre l’un i l’altre van oferir una sessió fantàstica, Lasai és un dels noms que s’estan obrint pas a base de feina i esforç dins del panorama nacional i la nit de divendres va deixar una bona mostra de perquè està en primer plà.

No voldria allargar-me en excés sobre la nit de divendres però no podem deixar de mencionar l’actuació de Raphael al costat del Figue de BlackUp Sound, l’italià és possible que no tingui molt cartell encara a la península, però la gran majoria de gent que s’havia acostat al Nowa sabia què anava a veure, Raphael no es va deixar cap dels seus temes més aclamats, des del inicial World a Crumble passant per Stay Ruff, inna dis ya time o el tema que dóna nom al seu primer àlbum en solitari Mind vs Heart. Bona sessió de Raphael al que haviem vist en anteriors ocassions al costat del seu grup Eazy Skankers i que va respondre a la perfecció en format soundsytem fent ballar a la gent des de l’inici fins al final amb tribut inclòs per a John Holt amb una versió pròpia del .

La nit de divendres acabaria ja de matinada amb el frenesí dels Herbalize it, arrancant els ultims balls de la nit.

Dissabte comença al migdia remullant-nos a la piscina del camping el Garrofer i passant la calor com bonament podem, a la platja també hi haurà reggae, solet y aigua fins quasibé les nou del vespre. La nit promet molt i no volem perdre’ns l’actuació dels gallecs Zamaramandi que són els encarregats d’obrir la ronda de concerts.

Els de vigo practiquen un roots pessat que fusionen a la perfecció amb el jazz o el dub, potser són un grup desconegut encara a casa nostra i per això els hi toca començar amb poc públic, la veritat és que aquesta big band formada per 10 músics no té cap desperdici, el seu primer àlbum, Mesopelagic, és una mostra dels grups de gran nivell que hi ha a tota la península, Deserve teh earth o Teach’em Music posen al públic en situació mentre van desgranant tema a tema cada cop amb més públic i cada cop més a gust, una vegada més el Nowa Reggae es pot penjar la medalla de donar a conèixer un grup al que pocs havien escoltat encara i que si continuen per aquest camí seran uns dels referents del roots estatal.

Agafen el relleu els Skatalites, en aquesta ocasió sense la presència de Lester Sterling que no puja a dalt l’escenari. Pot semblat que el grup és un sucedani d’aquell mític grup de principis dels seixanta, però un cop la música comença a sonar t’adones de perquè porten el mític nom arreu del món, no són els Skatalites però el seu so i la seva manera d’executar els temes és escola Skatalites 100×100, sense el romanticisme de veure aquelles velles glories que ens han anat deixant amb el pas dels anys el fet és que el so Skatalites continua viu i fent ballar a tothom que s’acosta a veure un dels seus concerts, no va ser menys al Nowa, la gent no va parar ni un minut de ballar i corejar tema rere tema preparant-se per rebre Ken Boothe. Quí si que va acudir a la seva cita amb els Skatalites va ser Doreen Shaffer, la dama de l’ska va sortir, va cantar, va fer ballar i es va acomiadar en tant sols 15 minuts, ara, que si totes les seves aparicions són així benvingudes siguin, My boy lollipop, can’t you see, Nice time, Sugar Sugar, Simmer Down i cap a casa, fugaç però gran aparició de Doreen Shaffer. Poc després els Skatalites també posaven punt i final a la seva actuació.

El Nowa reggae és un festival únic per molts motius, per l’espai on es cel·lebra, pel seu format petit, familiar però també perquè any rere any ens porten grans caps de cartell, gent a la que cada cop costa més veure per terres europees. Si l’any passat va ser Derrick Morgan qui feia de la nit de dissabte una nit que no oblidarem, aquest any era el torn d’un altre artista que està en un altre nivell, Ken Boothe saltava a l’escenari dispossat a no defraudar a ningú, es va declarar encantadíssim del tracte rebut, per part de la organització i per part del públic, Boothe és un artista proper i molt agraït, que es deixa la pell i la veu a l’escenari, buscant sempre el feedback amb un públic que va gaudir com mai del concert tot i la backin band que acompanyaba al jamaicà. Andy Mittoo & the Groove Makers van sortir abans del jamaicà per presentar-se al públic, la veritat és que van aportar poca cosa, haviem vist a l’italià l’any anterior al Sunsplash, i la veritat és que tampoc no ens va dir gaire cosa, un teclista amb algun padrí que l’ha fet conegut a l’escena europea però que no compta, encara, amb un directe al nivell del que s’ha escrit d’ell. No van acompanyar malament al bò de Ken Boothe, però en algun moment van patinar i no poder acompanyar a Ken Boothe amb un tema com Set me free per desconeixer el riddim doncs encara els va restar més.

En fí que Mr. Rocksteady si va estar al nivell de l’ocasió tot i la Backing band que l’acompanyaba. Va pujar a l’escenari anunciant-nos que la història que venia a explicar era la del rocksteady, i a partir d’aqui un altre concert del Molí del Mar que recordarem durant molt de temps, Cry Over you, Silver Words, when i fall in love o Speak sofly love van servir per arrencar i donar pas a temes més recents i potser no tan aclamats per acabar amb un públic entregat amb els seus grans clàssics, Artibella, Freedom Street, Everything I own o una versió espatarrant del Set Me free a capella que particualarment em va robar el cor. És possible que Boothe no compti amb la gran veu de quan era jove, tot i així va demostrar que continua cantant com pocs. El jamaicà ens deixava un altre tros de concert per al record.

La nit ja estava avançada, molt avançada i el repos el van posar una de les millors bandes que tenim ara mateix a casa nostra, The Kinky Coo Coo’s són com de la família del festival, hi han estat de backin band en moltes ocasions i aquesta vegada era el torn de desplegar tots els seus encants al damunt de l’escenari i desgranar el seu soul tema a tema, gran concert tot i les baixes que ens va servir per acabar de fer la nit al festival.

Un any més el Nowa toca a la seva fí, per l’escenari petit han anat passant Emperador Brusco amb un selecció oldies fantàstica i gamberra, uns altres que no tenen res a envejar a Emperador Brusco són M&M Sound que també fan la delícia del públic amb una altra selecció foundation. I ja per acabar la festa i veure com surt el sol des del Molí de Mar hi havia Supersonic Sound que va acabar amb les energies del moltíssim públic que encara quedava al recinte.

Una vegada més el Nowa tanca les portes amb un gran èxit a nivell organitzatiu i artístic, felicitar i agraïr a tota la gent que fa possible que un festival com aquest continui tirant endavant tot i els esforços titànics que tots i totes han de fer. Llarga vida al Nowa Reggae.

Us deixem el reportatge que va fer la Violeta Palazón de l’edició d’aquest 2015 del Nowa:

Nowa Reggae 2015

Did you like this? Share it:
Tags: , , , ,

Comments are closed.