2a nit al Rototom: Wake the town and tell the people

ago 19th, 2013 | By | Category: Concerts, Prncpl, Prtd

 

S’ha acabat la segona nit al Rototom, una nit per la que hem anat saltant d’escenari en escenari per poder veure tot el que estava programat, amb el showcase com un altre escenari i totes les altres ja típiques yards se’ns fara difícil poder seguir tot el que passa en aquest petit poble que és el recinte del festival.

La nit ha començat prometedora, amb diferents concerts apuntats a l’agenda i un d’aquells concerts als que ja ens hem acostumat però que són igualment trencadors amb la dinàmica del festival, La Pandilla Voladora.

El combinat Espanyol és sorprenent i trencador amb totes les etiquetes possibles, a la Pandilla Voladora s’hi ajunta – com dirien a casa meva – el millor de cada casa, això vol dir que a dalt l’escenari tenim les personalitats més histriòniques de l’escena espanyola, així a escena s’ajunten ni més ni menys que Albert Pla, Jairo de Muchachito Bombo Inferno, El Canijo dels Delinqüentes, El Lichis de la Cabra Mecánica i Tomasito que es presentava amb la mà enguixada. La idea del grup és autèntica, doncs ajunta a diferents grups al damunt de l’escenari, així el concert és un teva meva de hits de cada un dels cantants que estan al damunt de l’escenari amb un espectacle, com no podia ser d’altra manera, totalment punk, i dic punk per trencador no per l’estil musical. En fí la Pandilla Voladora va oferir un concert divertit i carregat de cançons que molta de la gent, que va anar omplint fins a tres quartes parts el yard, es coneixia. No és reggae, és cert, però com va dir el Marcus per presentar-los no només de reggae viu l’home, bon concert que va aplegar un públic molt diferent a l’habitual i que bona part venia només per veure aquest concert, que en definitiva era la intenció de la organització.

Després de la Pandilla Voladora era el torn de Protoje, un artista que ja té dos discs al mercat i que reivindica el missatge conscient aquest revival que està vivint Jamaica els últims anys. Protoje encandila al públic que continua omplint la planada del Main Stage fins a tres quartes parts, però que vibra amb l’energia del jamaicà i els Indiggnation – el grup que l’acompanya.-.

Arriba el moment àlgid de la nit, o almenys per nosaltres ho és, però abans de sortir U-Roy a l’escenari i mentres fan el canvi tenim el luxe d’escoltar a Chantelle Hernandez cantar mentre el Marcus de Reggaeland – segell que ha editat el seu primer disc – li punxa els riddims oportuns, La jove jamaicana té una veu demoledora, impresionant i demostra que el paper de la dona en el reggae s’ha de reivindicar per tal de conèixer nous talents, Chantelle Hernandez ja s’havia presentat fugaçment fa un parell d’anys al Main també, ahir va ser el moment de veure-la, primer un moent de no res al main i després en concert al Showcase a última hora de la matinada.

Un cop acabat el canvi d’escena era el moment d’escolatr al gran – en tots els sentits – U-Roy, m’agrada molt l’estil que té U-Roy, però és que a sobre s’ha envoltat d’un gran grup de gent per presentar el seu nou disc Pray fi the people. Daddy U-Roy es desenvolupa pels temes com una seda, als seus setanta anys no està per ballar i moure’s a munt i avall, però conserva perfectament l’instint i el gust musical, així escoltem temes com Wake the town, true born african o els recents Ebony eyes acompanyat de Winsone Benjamin – que és la corista que l’acompanya – o Powerful of love. Gran concert el que vam viure amb U-Roy que confirma el seu bon estat de forma que deixava entreveure a Barcelona ja fa uns mesos.

La nit al Main Stage acaba, però no la nit a la ciutat del reggae, per això encara queda molta estona, i unes quantes coses per veure, a la Dub Station tenim el sò dels Blackboard Jungle i les veus de Irie Souljah, Sr. Wilson i BenJammin’ apadrinats pel gran Roberto Sánchez. La barreja no decepciona, amb els BlackBoard Jungle punxant i Roberto Sánchez treient-se cançons de la màniga els tres cantants van anar mostrant la calitat de l’escena Barcelonina, amb Benjammin’ sorprenent-nos tocant el saxo per acoblar-se a la perfecció als Blackboard Jungle o veient Sánchez als controls demostrant perquè és un dels millors ara per ara fent dubs en directe. Total, espectacle i festa fins les sis del matí.

A l’Ska Club hi ha Roy Panton & Ivonne Harrison petant-la deixant petit el recinte, i al Showcase hi ha Kabaka Pyramid i Iba Mahr fins que arribi el torn de Chantelle Hernández.

 

Did you like this? Share it:
Tags: , ,

Comments are closed.