Nowa Reggae ’13

jul 28th, 2013 | By | Category: Concerts, Noticies, Prncpl, Prtd

 

…Sempre diem que el recinte del festival és per si sol un cap de cartell… Aquestes són les paraules del Jordi, el director del Nowa quan el vam entrevistar. Realment no va exagerar ni un moment quan definia l’espai del Nowa Reggae, platja, aire lliure i un entorn privilegiat fan del Nowa un festival idòni per escoltar aquesta música que tant ens agrada.

Han estat dos nits de sol a sol caminant entre l’escenari principal i la terrassa del soundsystem amb un gran ambient i amb molt bons músics.

El divendres començava amb la música dels The Jabs un grup jove de reggae que van demostrar que tenen molt de camí per endavant amb una veu principal que ens recorda a les millors veus femenines dels seixanta. I ja després, a l’escenari principal, un dels caps de cartell del festival, un grup mític, The Congos.

L’energia, el bon rotllo i la simpatia que desprenen al damunt de l’escenari els jamaicans t’hipnotitza i et fa oblidar tots els mals rotllos per passar la resta del concert amb un somriure als llavis. Cedric Myton i Watty Burnet porten tot l’espectacle , no només per les seves veus espectaculars que no han perdut amb el pas del temps si no per l’energia del seu espectacle sense parar de ballar i animar al públic. The Congos, els quatre, són una festa en majúscules al damunt de l’escenari, no importa quins temes facin – i van tocar tots els clàssics – només el fet de gaudir-los ja et deixa amb ganes de més quan tot acaba.

Entre concert i concert s’encen el soundsystem, divendres tot plegat més dancehall, amb Fire Warriors, Lutah – que presentava el seu Forward.

L’ultim concert de la nit corria a càrrec de Romain Virgo que, com sempre, l’acompanyava Loyal Flames. Romain Virgo va demostrar perquè és un dels artistes més en alça del panorama jamaicà, conecta amb el públic des del primer moment, no para d’animar a tothom i a més acompanya la seva música amb la veu al més pur estil soul. Gran concert dels jamaicans que deixen al públic satisfet amb el seu espectacle.

El Nowa com deiem compta amb un gran recinte per realitzar els concerts, però no ho són menys els seus accesos, o sigui la platja, a primera hora de la tarda del dissabte ja podiem escoltar diferents sounds punxant a la sorra. La combinació perfecta, platjeta i reggae, tota la tarda fins que és hora de fer sonar el soundsystem del recinte. La gent de fora que està al càmping ho té perfecte amb servei de bus al llarg de la tarda per arribar al festival i així poder gaudir de la festa de la platja.

Entrem al recinte del festival esperant veure aquesta nit a Max Romeo i Alpheus, els plats forts del segon dia. Però abans és el moment d’escoltar a Di Pon Dis, amb una cantant que s’atreveix a versionar grans clàssics revisats en format dub o dancehall. Després d’escoltar els Di Pon Dis anem cap a l’escenari gran a veure Richie Campbell, la veritat és que al portuguès el coneixiem molt poc i podem assegurar que ha estat una molt bona aposta per part de la gent del festival, potser se’n va anar amb la sensació que no comunicava amb la gent de Catalunya, però la veritat és que porta al públic com vol conectant a la perfecció i demostrant que és una gran promesa de futur en el panorama europeu.

Quan acaba el concert de Richie Campbell tornem cap al Soundsystem, estava anunciat Sr. Wilson però finalment vam poder veure Badalonians Sound acompanyant a Sr. Wilson i a Irie SoulJah. Queda clar que tots plegats tenen un gran cartell a Catalunya, sobretot Sr. Wilson que va veure com s’omplia tot l’espai del Sound System amb gent que corejava els seus temes, amb gran forward en cançons com Chatty, Chatty o Outta mi Yard.

Arriba el moment de veure a Alpheus, en aquesta ocasió acompanyat per els Blackstarliners que ho borden. Alpheus és un showman, ho hem dit en més d’una ocasió, els seus concerts són un viatge per la música jamaicana, des de riidims d’Studio 1, de Phil Pratt o el mateix Roberto Sánchez amb qui ja prepara el seu nou àlbum. Diem que són un viatge per la música jamaicana perquè ballem des d’ska a roots passant pel rocksteady. Parla amb la gent conecta i la fa ballar, de fet el vam poder veure fer pujar a una noia a fer-la ballar l’ska. Quan l’entrevistàvem ens assegurava que era un enamorat de l’ska, que des de ben petit li havia agradat, Alpheus sap transmetre aquesta passió per la música al públic contagiant-l’ho amb els seus balls i els seus ritmes.

I ja per tancar la nit arriba a dalt l’escenari Max Romeo. El jamaicà s’anunciava a última hora com a substitut de Ken Boothe que ha anul·lat tota la seva gira europea. Apostar per Max Romeo és jugar sobre segur ja que sempre ofereix un concert carregat de clàssics. I tot i que quan has vist un concert de seu ja els has vist tots el cert és que poder escoltar tots els temes de la seva època al costat de Lee Perry de la mà d’aquesta llegenda del Reggae és tot un luxe.

En fí, hem pogut passar dos dies magnífics a ritme de reggae en un marc incomparable, felicitar a tota la gent del Nowa per organitzar un esdeveniment com aquest a casa nostra amb totes les dificultats que això comporta, i animar-los a tirar endavant aquesta iniciativa.

Aquí podeu veure totes les fotos de la Violeta Palazón:

 

Did you like this? Share it:
Tags: , , ,

2 Comments to “Nowa Reggae ’13”

  1. [...] amb aquesta linea musical que tant ens agrada és Romain Virgo que el veiem l’any passat al Nowa Reggae i que continua sent un dels nous artistes que estan més a l’alça, un plaer saber que podrem [...]

  2. [...] va arribar un dels concerts que teníem marcat al calendari, havíem vist Romain Virgo al Nowa del 2013 i ens havia sorprès molt, la veritat que la música del jamaicà parla per ella sola. [...]